L' Ambar o Ambre

                           L'Ambar  o  Ambre

L' Ambar o l'ambre és una pedra preciosa feta de resina vegetal fossilitzada provinent principalment de restes de coníferes i algunes angiospermes. Etimològicament el seu nom prové de l'àrab.
El primer lloc que es té registrat com a font original de l'ambre és la regió del Mar Bàltic. La peça d'ambre més antiga treballada per l'home data de fa 30.000 anys i es va trobar a Hannover, Alemanya.


A Europa es troba ambre a Espanya (La cova d'Altamira), França, Lituània, Polònia, Alemanya, Letònia i Rússia, ia Amèrica Llatina es troba a Mèxic, República Dominicana, Nicaragua i Colòmbia.

En l'antiguitat es pensava que l'ambre posseïa propietats místiques o màgiques, sent utilitzat per moltes cultures com un talismà o remei medicinal. A Chiapas, Mèxic, l'ambre encara s'usa per protegir els nens contra el "mal d'ull".
Els grecs es van adonar de les seves propietats elèctriques produïdes en fregar ambre amb altres objectes. Per això l'etimologia de la paraula electricitat que ve del grec ἤλεκτρον (élektron) que vol dir ambre.

Els fenicis barataven l'ambre com una mercaderia de primera importància amb els pobles bàltics antics. Des de aproximadament els 3000 a. C., l'ambre bàltic era canviat per les mercaderies de l'Europa meridional i existien "carreteres" o rutes de comerç que creuaven Europa i acabaven en el llunyà Orient. Al voltant de 58 a. C., l'emperador romà Neró va enviar a un cavaller romà en una recerca d'aquest "or del nord" i va portar centenars de lliures d'ambre a Roma.

En èpoques posteriors, des de 1283 en endavant, els cavallers teutons, després de tornar de les croades, es van convertir en governadors absoluts de Prússia i de les fonts bàltiques d'ambre, així com de la manufactura dels objectes ambarins, castigant els transgressors amb la mort per penjament.
Durant els següents 500 anys, l'ambre va ser usat de nou amb propòsits principalment religiosos, com per exemple en la fabricació de les enfilalls de comptes de rosaris.

El famós historiador i etnògraf rus del segle XIX, NI Nadiezhdin va identificar el parentiu de les paraules "ilektron" (electrònica), "Alatyr" i "Latyr".

En les primeres fonts literàries trobem informació sobre l'ambre. A la "Odissea" d'Homer (segle VIII aC), el Amber s'esmenta tres vegades. Es troba a la decoració de les habitacions del Rei Menelaia, Homer fa referència a l'ambre juntament amb l'or, la plata i l'ivori. El que és especialment interessant, tenint en compte que en aquella època a Grècia no s'identificaven les anomenades pedres precioses.



Utilització:

El collaret d'ambre és utilitzat comunament per al dolor de dents dels nadons durant el període en què li surten les dents.

Als països nòrdics s'utilitza molt i la veritat és que igual que hi ha persones que no creuen que funciona, cada vegada hi ha més persones que l'utilitzen i parlen amb els seus coneguts de l'eficàcia de l'ambre en els beus.
Les seves aplicacions terapèutiques consisteixen en protegir les vies respiratòries i calmar les crisis d'asma, la tos i dolors dentals. Estimula el sistema digestiu, tracta la migranya, el goll i el dolor d'amígdales, calma les irritacions de la pell.

Hi ha un comerç ambulant de falsificacions d'ambre, que poden ser de vidre o variants de plàstic.

És senzill determinar si l'ambre és real o fals. 
La forma més fàcil i ràpida és posar la peça d'ambre en llum negra, que farà brillar l'ambre veritable d'un color fosforescent, i la segona forma és posar les peces de pur ambre sense metall ni incrustacions en aigua salada, el qual surarà, i qualsevol peça falsa de plàstic o vidre s'enfonsarà. Cal anar amb compte amb les bones imitacions, que barregen ambre mòlt amb plàstics, i que brillaran sota la llum negra, encara que de forma diferent.


Espero os hagi set útil i os hagi agradat !